Resumim la xerrada inaugural de Jordi Garcia al Fòrum d’economies transformadores 2025 celebrat el dia 4 d’octubre a La Col·lectiva:
Jordi Garcia
L’economia social i solidària en un escenari de transició ecosocial
Vivim un context de policrisi civilitzatòria, amb moltes dimensions: crisi climàtica i ambiental, increment de les desigualtats, guerres, auge de feixisme…
Aquesta situació és producte de l’agudització de les característiques del sistema patriarcal, capitalista i colonial.
En aquest context i amb l’actual correlació de forces, el canvi de sistema a curt termini és inviable. Davant això, què pot perseguir un bloc progressista i anticapitalista global en els propers 20 anys?
L’objectiu és una transició ecosocial: energètica, ecològica i justa, de majories socials.
La transició ecosocial és una reforma estructural del sistema per readaptar l’esfera econòmica als límits de la biosfera i per redistribuir la riquesa de forma que tota la població del planeta pugui tenir una vida digna, una mena d’Agenda 2030 forta.
Aquesta transició passa per quatre línies de treball:
- Decréixer, en consum d’energia i materials
- Reconvertir, alguns sectors econòmics han de créixer, altres canviar i també n’hi ha que s’haurien de suprimir
- Redistribuir la riquesa, dins de les societats i entre societats
- Democratitzar
Per fer-la possibles serà necessari la creació de masses crítiques a escala global, a través de la lluita i organització de milions de persones en tot el món. L’economia social i solidària pot contribuir a aquesta mobilització amb la generació d’estructures alternatives que prefigurin el món que volem.
Aquesta transició ecosocial és possible però no probable, per tant haurem de tenir en compte dos escenaris: l’escenari de transició ecosocial i el d’una era bàrbara, una època fosca de la humanitat seguint el model a que apunta el trumpisme.
Per això, l’economia social i solidària haurà de dotar-se d’una estratègia polivalent: per una banda amb objectius de transició, per altra de resistència davant d’un possible entorn hostil caracteritzat pel feixisme, el militarisme i les crisis climàtiques i de recursos.
En els dos escenaris, l’economia social i solidària hauria d’adoptar una estratègia planificada pròpia de creixement i desenvolupament per tenir més incidència econòmica, política i social i també més autonomia respecte a l’economia capitalista.
S’identifiquen sis palanques per a aquesta estratègia de creixement de l’economia social i solidària:
- Resoldre necessitats bàsiques quotidianes, essencials per a la vida (alimentació, energia, cures…). Partint del que hem fet sempre, crear i replicar models innovadors.
- Enfortir el moviment fent créixer les entitats i el seu nombre, a través de la intercooperació, la replicació, la fusió de projectes, la divisió de projectes grans en projectes més petits…
- Capil·laritzar el moviment arribant arreu, territorialment, incloent el món rural; i en totes les activitats i sectors socials, incloent aquells en els quals actualment arribam menys: joves, persones migrades, professionals…
- Mantenir els bens comuns que encara existeixen i crear-ne de nous, desmercantilitzant recursos i cooperativitzant-los. Reforçar el teixit comunitari, tant en la seva branca econòmica i empresarial com en la informal i comunitària; i fomentar la solidaritat i els projectes de vida compartits per resoldre necessitats.
- Establir aliances, tant amb moviments socials com l’ecologisme, el feminisme i el sindicalisme, com amb petites empreses locals (autònoms, botigues de barri…).
- Propagar noves formes de vida i el canvi cultural, tenint present la funció educativa de l’economia social i solidària i fomentant el pensament crític i la participació. Per això ens haurem d’explicar millor per atraure, trencant el silenci mediàtic, ocupant espais públics, argumentant i utilitzant tots els canals.
Per finalitzar, no hem de deixar de dir la veritat, i tot i que la humanitat pot caure pel precipici també ho pot evitar. Històricament s’ha demostrat la capacitat de la humanitat d’aconseguir coses, i a més a més no partim de zero, per exemple la realitat de l’economia social i solidària és considerable…
Per això, la pitjor desgràcia seria resignar-se a la desgràcia.
Palma, 4 d’octubre de 2025
