S’ha presentat l’estudi de la Fundació Intercoopera per a l’Ajuntament d’Inca sobre economia social i de les cures a la capital del Raiguer.
El seu objectiu és doble: per una banda, disposar de dades reals sobre el pes de l’economia social en el teixit econòmic del municipi, i per altra, visibilitzar l’aportació d’aquest sector.
L’estudi ha identificat 32 iniciatives d’economia social que desenvolupen la seva activitat a Inca, de les quals 10 són productors de mercat, destacant les cooperatives de treball i agroalimentàries, i el 69% són les 22 entitats sense ànim de lucre del Tercer Sector Social que presten serveis d’atenció i cura de persones en diferents situacions de vulnerabilitat.
Per tant, la primera caracterització de l’economia social a Inca és la importància de l’economia de les cures en el teixit econòmic i social del municipi. Es tracta d’iniciatives que desenvolupen la seva tasca de forma molt eficient, alhora que generen un volum d’activitat econòmica i d’ocupació d’alt valor, amb un elevat component de retorn al municipi, tant en termes socials com monetaris.
En conjunt, el volum de l’activitat per les iniciatives d’economia social al municipi és de 58,5 milions d’euros, que representen el 12,37% de la riquesa econòmica generada al municipi.
Quant al pes en el mercat de treball, l’ocupació generada és de 1.170 treballadors i treballadores, equivalent al 13,75% del total de persones assalariades a Inca ó un 10,6% del total si també tenim en compte els autònoms.
Això situa l’economia social gairebé al mateix nivell pel que fa a la seva importància econòmica de l’economia pública i la construcció, i molt per damunt de sectors com el comerç o la restauració. I quintuplica el de l’activitat industrial tradicional, el calçat.
Es tracta, a més, d’un sector altament regulat, on l’economia submergida no existeix, i on la responsabilitat social forma part de la manera de fer d’aquestes iniciatives.
Per altra banda, el gruix del personal contractat correspon a dos perfils ben diferenciats: un, personal tècnic qualificat amb estudis superiors; l’altre, persones que en condicions de mercat ho tindrien molt difícil per accedir a una feina remunerada i digna, on a més es mira per aquestes persones.
L’estudi també indaga sobre la visió que els actors tenen de l’economia social, arribant a la conclusió que el nivell de coneixement i d’identificació amb l’economia social és alt, però no forma part encara de la identitat de les iniciatives que treballen al territori, la qual cosa limita el potencial d’intercooperació entre les iniciatives presents al municipi.
L’estudi conclou proposant el disseny d’un pla d’impuls de l’economia social i de les cures a Inca que contempli entre altres les següents accions:
- Potenciar la marca “Inca, ciutat de l’economia social” per reconèixer i visibilitzar l’element distintiu i diferenciat del pes de l’economia social i de les cures al municipi.
- Afavorir un mercat social local i comarcal, generant major consciència i identitat entre el teixit existent.
- Crear un hub de l’economia social per identificar necessitats i potencialitats, compartir coneixements, afavorir els intercanvis i servir d’incubadora per a noves iniciatives.
- Impulsar un pla de formació en economia social.
Economia Social i de les Cures a Inca
Estudi de la Fundació Intercoopera impulsat per l'Ajuntament d'Inca en el qual es fa una aproximació al pes i impacte que té l'Economia Social en el teixit econòmic del municipi.
Presentació de l’informe a l’Ajuntament d’Inca (10 de novembre de 2025)
