Les entitats socials que en l’actualitat recollim i tractam la roba volem compartir amb tota la comunitat balear la situació crítica que travessa actualment la recollida i gestió del tèxtil postconsum.
Arreu d’Europa, els operadors socials de residu tèxtil vivim un col·lapse sense precedents. Els mercats internacionals estan saturats d’excedents de roba de segona mà, els preus han caigut i els costos de recollida, transport i reciclatge no paren d’augmentar. Aquesta situació posa en risc la viabilitat de moltes entitats socials i, amb ella, centenars de llocs de treball, dirigits en exclusiva a persones que es troben en situació de vulnerabilitat, i projectes de reutilització essencials per al nostre territori.
Factors que expliquen la crisi del sector
El sector de la recollida i gestió del tèxtil es troba en un punt crític per múltiples factors interrelacionats. La moda ultraràpida ha inundat el mercat i els contenidors amb peces de molt baixa qualitat, dissenyades per durar poc, difícils de reutilitzar i quasi impossibles de reciclar donada la mescla de materials en la producció, cosa que obliga a tractar-les com a residu. Això incrementa el volum, els costos de gestió i l’impacte ambiental.
El problema s’agreuja perquè el reciclatge tèxtil europeu encara no està consolidat: les tecnologies per separar fibres mixtes no són rendibles i grans operadors com Texaid o Soex han reduït o cessat activitats, evidenciant que la crisi és global.
Paral·lelament, la xarxa de botigues de segona mà impulsades per les entitats socials no pot absorbir tot el volum de roba reutilitzable que arriba a les plantes de classificació. No es tracta de manca d’esforç, sinó d’una realitat econòmica: els costos de lloguer, reformes i personal són els mateixos que al mercat ordinari, mentre que la demanda ciutadana és encara limitada.
Aquesta sobreproducció mundial ha creat un excedent estructural que s’acumula als magatzems de les entitats, generant saturació i dificultats per mantenir la recollida, fins al punt d’haver de retirar contenidors. A més, els preus d’exportació han caigut més d’un 50% en el darrers 5-4 anys, agreujats per l’encariment del transport i noves restriccions comercials.
Un dels factors més urgents és el model de finançament. Històricament, la recollida selectiva del tèxtil ha estat assumida per les entitats socials sense cap compensació econòmica per part de les administracions locals. Aquesta situació, però, canvia amb la Llei 7/2022, que obliga als municipis a desplegar-la abans d’abril de 2025, i també preveu que la seva gestió s’hagi de licitar mitjançant contractes reservats, amb preferència per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social, assegurant que el servei generi també beneficis socials al territori.
Volem fer especial èmfasi en la urgència de l’aplicació del Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP Tèxtil), que havia de ser obligatori a partir de l’abril de 2025, tal com estipula la Llei 7/2022 de gestió de residus i sòls contaminants, però que encara no s’ha posat en marxa per un retard legislatiu que està enfonsant el sector.
Des de principis del 2024, conjuntament Càritas i Deixalles, mitjançant les nostres empreses d’inserció, venim avançant aquesta situació als ajuntaments, una gran part dels municipis de Mallorca han pres mesures al respecte. Les licitacions per a la recollida selectiva de tèxtil han de reconèixer el valor ambiental i social del servei, cobrir-ne el cost real i establir compensacions justes per cada quilo recollit, incloent-ho en els pressupostos municipals amb garanties de suport a les entitats socials, tal com estableix la Ley de Residuos y Suelos Contaminados.
Com a resultat, el sector afronta una autèntica tempesta perfecta: excés de roba, baixa qualitat, reciclatge insuficient, costos creixents i retards normatius que posen en risc un model fins ara basat en sostenibilitat i inclusió social.
Què cal dels Govern, Consells i ajuntaments
- Un finançament just i urgent que cobreixi els costos reals de la recollida i gestió del tèxtil. Alguns ajuntaments ja ho estan fent, necessitam que els altres s’hi sumin.
- Contractes públics reservats a entitats socials amb impacte ambiental i social
- Inversió en infraestructures de preparació per a la reutilització i reciclatge
- Desplegament urgent de la normativa que regula les obligacions i funcionament dels SCRAPs de roba i calçat
El paper de la ciutadania
La roba, si es reutilitza, pot ser una oportunitat per reduir emissions, estalviar recursos naturals i crear feina digna. Però per avançar cap a una veritable economia circular, és fonamental reduir el consum innecessari, donar prioritat a la reutilització, compartir i allargar la vida útil de les peces.
Si tenim roba amb potencial de reutilització, portau-la als nostres centres de recollida.
Podeu dipositar la roba que no usau als contenidors de Deixalles i Càritas: garantim que serà recollida per nosaltres, entitats socials compromeses amb el medi ambient i amb les persones. Amb aquesta activitat generam ocupació per a persones en situació de vulnerabilitat i realitzam itineraris formatius prelaborals.
Crida a l’acció
- Revisa el teu consum de roba i complements. Necessites tot el que compres? Abans de consumir, pensa en el planeta. Visita les tendes de segona mà.
- Separeu la roba i els tèxtils que ja no utilitzeu.
- Recordeu que les sabates s’han de lliurar aparellades, lligades o dins d’una bossa, per evitar que es desparellin en el transport i la classificació.
- Dipositeu-los nets i en bosses tancades als contenidors de Càritas i Deixalles. Si tens algun centre de preparació per a la reutilització, porta-hi la teva roba directament. Molta gent ja ho fa.
Confiau en les entitats socials que, amb esforç diari, mantenim viu un model que combina la cura del planeta i la inclusió social.
Fem créixer junts aquesta xarxa solidària.
Quan la teva roba reneix, reneix també l’esperança de moltes persones.
Fundació Deixalles i Càritas
Desembre de 2025
