REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria celebra l’aprovació de la Llei Integral d’Economia Social, una fita històrica que culmina un procés de treball col·lectiu de diversos anys, en el qual han participat activament nombroses xarxes i entitats del sector.
Des de REAS i les seves xarxes territorials i sectorials posam en valor la participació activa en aquest procés a través de la nostra implicació a CEPES, contribuint al diàleg i a la construcció col·lectiva d’una norma que reflecteix bona part de les demandes i propostes del conjunt de l’Economia Social.
Avanços en el reconeixement de sectors estratègics
La llei incorpora avanços significatius que reconeixen i reforcen el paper de sectors estratègics de l’Economia Social i Solidària (ESS), que fa anys que donen resposta a necessitats socials de manera innovadora i transformadora.
Entre les principals novetats, des de REAS destacam:
- L’impuls a models d’habitatge cooperatiu, que estan facilitant l’accés a un habitatge digne mitjançant fórmules no especulatives.
- El reconeixement de les comunitats energètiques i altres iniciatives de transició ecològica justa, que democratitzen l’accés i la gestió de l’energia.
- El reforç del comerç just, com a eina clau per garantir relacions comercials més equitatives a escala global.
- El suport a les empreses d’inserció, fonamentals per a la inclusió sociolaboral de persones en situació o risc d’exclusió.
Aquests àmbits representen alguns dels pilars des dels quals l’ESS ve construint alternatives reals, sostenibles i replicables davant els desafiaments socials, econòmics i ecològics actuals.
Des de REAS assenyalam: «L’aprovació d’aquesta llei suposa un reconeixement a la feina col·lectiva de milers d’iniciatives que, des de fa dècades, demostren que una altra economia és possible. És un pas important per consolidar un marc que impulsi pràctiques econòmiques més democràtiques, inclusives i sostenibles. No partim de zero: aquesta llei recull l’experiència viva d’aquest model econòmic al nostre territori.»
Reconeixement del comerç just
La nova Llei Integral d’Economia Social reconeix explícitament el Comerç Just com a part d’aquest sector i l’impulsa com una fórmula innovadora. A més, insta els poders públics a promoure’l com un àmbit estratègic per a una transició socioecològica justa. La llei també defineix les entitats de Comerç Just com aquelles que cerquen una major equitat, sostenibilitat i transparència, garantint condicions dignes per a les persones productores i el respecte pel medi ambient.
Empreses d’inserció com a eina clau d’inclusió sociolaboral
Un dels aspectes més rellevants de la nova legislació és la modificació de la llei d’empreses d’inserció, que reforça aquest model com a eina clau d’inclusió sociolaboral. La norma actualitza i amplia les situacions d’exclusió social, incorporant nous perfils com les persones procedents de processos de regularització amb especials dificultats d’accés a l’ocupació, adaptant-se així a la realitat social actual.
Així mateix, la llei blinda la naturalesa social de les empreses d’inserció, garantint-ne la coherència i la seguretat jurídica. Entre les mesures més destacades hi trobem:
- La participació del 100% del capital per part d’entitats promotores sense ànim de lucre.
- L’obligació de reinvertir la totalitat dels excedents en la pròpia activitat.
- L’exigència d’experiència acreditada en l’àmbit de la vulnerabilitat per a les entitats promotores, evitant l’entrada d’estructures amb ànim de lucre que puguin desvirtuar la seva finalitat social.
A més, la llei defineix amb més precisió l’àmbit de l’Economia Social, incorporant exclusivament els Centres Especials d’Ocupació d’Iniciativa Social (CEOIS), reforçant el seu paper dins l’ecosistema de l’economia social i la seva contribució a la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat.
Reconeixement i reforç de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús
Un dels elements més rellevants de la llei és el reconeixement explícit de les cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús com a cooperatives especialment protegides, a efectes fiscals i normatius.
Per primera vegada, la legislació estatal reconeix explícitament l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, el protegeix fiscalment i el situa com una eina legítima per garantir el dret a l’habitatge des de l’Economia Social.
La llei defineix de manera clara els requisits que caracteritzen aquest model, alineant-lo amb els principis que des de fa anys defensa la Xarxa d’Habitatge Cooperatiu des de l’Economia Social i Solidària:
- l’adjudicació de l’habitatge s’ha de fer en règim d’ús,
- la relació entre la cooperativa i la persona sòcia ha de ser societària, i no pas un contracte de lloguer,
- no es pot adjudicar la propietat ni cap dret real sobre l’habitatge a les persones sòcies,
- la cooperativa ha de ser sense ànim de lucre i ha de proveir l’habitatge a preu de cost.
Aquest reconeixement diferencia de manera nítida l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús d’altres models de cooperatives d’habitatge orientats a la promoció i transmissió en propietat.
El paper de la contractació pública responsable
La nova Llei reforça el paper de la contractació pública com a palanca d’impacte social. Més enllà de l’increment dels percentatges de reserva, el focus se situa en convertir aquesta reserva en una eina efectiva i no merament declarativa. La premissa és clara: la compra pública deixa de concebre’s exclusivament com un mecanisme d’adquisició per passar a ser també un instrument estable d’impuls d’objectius socials.
A això s’hi afegeix una correcció rellevant: les persones subrogades en contractes públics deixarien de computar dins dels percentatges exigits a les empreses d’inserció, cosa que contribueix a diferenciar amb més precisió les obligacions contractuals de la missió social pròpia d’aquestes entitats.
En conjunt, la reforma avança cap a una contractació pública més coherent i més eficaç per a l’Economia Social.
Un pas endavant que obre nous camins
Tot i que REAS valora positivament l’abast de la norma, també subratlla la importància de continuar avançant en el desenvolupament de polítiques públiques més ambicioses que aprofundeixin en el model de l’ESS.
En aquest sentit, l’organització coincideix amb altres entitats del sector en la necessitat de:
- Garantir una implementació efectiva de la llei amb recursos suficients.
- Aprofundir en el reconeixement específic de l’Economia Social i Solidària dins del marc més ampli de l’Economia Social.
- Continuar enfortint la participació del sector en el disseny i la coproducció de polítiques públiques.
Per a REAS, aquesta llei s’ha d’entendre com un pas més dins d’un procés més ampli de transformació econòmica i social, en què l’ESS juga un paper clau com a motor d’innovació social, cohesió territorial i transició ecosocial.
Sobre REAS Red de Redes
REAS Red de Redes és una xarxa confederal de segon grau desplegada a l’Estat espanyol per 16 xarxes territorials i 6 xarxes sectorials, que aglutinen més de 300.000 persones en 1.038 entitats i empreses, i que compta amb uns ingressos anuals superiors als 1.307 milions d’euros.
Al llarg dels seus 30 anys de trajectòria, des de la seva constitució el 1995, REAS Xarxa de Xarxes ha treballat per l’enfortiment del moviment de l’Economia Social i Solidària a tot l’Estat espanyol, aprofundint en la seva capacitat com a subjecte de transformació social a partir dels valors i pràctiques recollits a la Carta de Principis de l’Economia Solidària. Per això, un dels objectius de REAS Xarxa de Xarxes és impulsar alternatives econòmiques basades en valors relacionats amb l’equitat, la sostenibilitat ambiental i social, la solidaritat, la participació i la inclusió.
REAS Xarxa de Xarxes forma part de CEPES (Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social) i, a escala internacional, de RIPESS Europa (Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària).
28 de març de 2026
