Arrel de la participació en el fòrum Re-voltes, volem compartir algunes reflexions sobre el model de gestió dels residus i el futur de la reutilització
El fòrum “Re-voltes, reutilitzar per transformar” organitzat per Fundació Deixalles en el marc del seu 40è aniversari i per Rezero va ser un èxit de participació, tant pel públic assistent, prop de 150 persones, com per les persones que varen intervenir. Més de 20 persones compartiren els seus coneixements i expertesa al voltant dels quatre blocs del fòrum, sobre reutilització del tèxtil, de voluminosos i residus d’aparells elèctrics i electrònics, d’envasos i sobre perspectives de la reutilització.
Aquesta crònica pretén oferir una visió general dels temes tractats[1], centrada en el canvi de paradigma en el model de gestió dels residus que necessitam per avançar cap a una societat que, com es va assenyalar a les xerrades inspiradores a càrrec de Margalida Ramis i de Fernando Valladares, s’haurà d’adaptar si o si a les limitacions materials d’un planeta amb recursos finits.
La clau del debat sobre el model de gestió dels residus és sobre què i en quin moment hem d’actuar. Tradicionalment s’ha renunciat a qüestionar els models de producció i consum i s’ha actuat sobre els residus quan aquests ja s’han produït, intentant gestionar-los a través de la recollida selectiva i el reciclatge sense plantejar abans si es poden prevenir o reutilitzar.
Aquestes actuacions centrades en la gestió dels residus quan aquests ja han estan produïts són contràries a la jerarquia de gestió que en teoria guia la política europea de residus. Aquesta jerarquia situa en el nivell superior de prioritat actuar a través de la prevenció, amb reducció i reutilització, abans que els productes es converteixin en residus. Prevenir la producció de residus és preferible a gestionar-los, per això tant la recollida selectiva com el reciclatge, la valorització energètica o l’eliminació final, per aquest ordre, formen part de la part inferior de la jerarquia de gestió de residus.
En la pràctica les polítiques de gestió dels residus no tenen en compte el principi de jerarquia i segueixen prioritzant la gestió dels residus una vegada produïts. Per això gairebé no s’ha avançant en polítiques de reducció, actuant sobre la forma de produir els productes, i per això la reutilització té un pes residual actualment. Els esforços de les polítiques s’han centrat en el reciclatge: per exemple és un fet constatable que els sistemes de responsabilitat ampliada del productor formats per productors i distribuïdors per gestionar els residus que posen en circulació no han incentivat la reutilització, promovent per exemple la recollida de residus d’envasos en contenidors de reciclatge en detriment dels sistemes de dipòsit i retorn.
Com podem avançar cap a aquesta economia de la reutilització, cap a una veritable economia circular? Es va posar de manifest que això només serà possible amb el treball conjunt i la creació de comunitat entre diferents actors, administracions públiques, empreses i entitats d’economia social, impulsant projectes conjunts i generant aliances. A continuació mostram algunes de les idees que necessitam aplicar per avançar cap a un model de futur en la gestió dels residus, on la reutilització ocupi el lloc que li correspon.
Més prevenció
És fonamental treballar en prevenció: normativa amb objectius quantitatius i seguiment del seu compliment, ecodisseny, mesures contra l’obsolescència programada i eliminació d’envasos d’un sol ús i monodosis.
Fomentar la reutilització local
S’ha de maximitzar la reutilització donant prioritat als circuïts de reutilització local, amb la instauració de sistemes de dipòsit i retorn amb criteris de proximitat.
Crear mesures i equipaments per afavorir la reutilització: estandardització d’envasos, centres de preparació per a la reutilització, plantes de rentat d’envasos, biblioteques de les coses i centres de recursos… Els centres de recursos són espais de gestió i tractament per allargar la vida útil dels objectes a través d’operacions de reparació, intercanvi, préstec, donació i venda dels productes recuperats.
Desenvolupar també l’upcycling, reciclatge creatiu de mobles i tèxtil i l’autoreparació.
Fomentar les capacitats industrials i el mercat per als productes reciclats
Necessitam tenir més capacitat de tractament local: donar un valor als subproductes destinats al reciclatge previ al seu transport a la península: plantes de classificació de fibres tèxtils, pretractament de residus plàstics, etc.
Introduir objectius de contingut reciclat en els productes i aplicar mesures de compra pública responsable i incentius fiscals per fomentar un mercat per als materials reciclats.
Prohibir l’exportació de residus
Diferenciar el trasllat de materials per a reciclar del transport de residus, evitant exportacions il·legals.
Millorar els sistemes de responsabilitat ampliada del productor.
Els sistemes de responsabilitat ampliada del productor han d’afavorir els sistemes de retorn, recollir l’ecomodulació i donar participació a les entitats d’economia social.
Les entitats d’economia social tenen un paper
Les entitats d’economia social juguen un paper fonamental en favor de la reutilització local, s’ha de dignificar la seva tasca i afavorir la seva professionalització.
Aprofitar les oportunitats de reindustrialització i creació de llocs de feina
Totes aquestes mesures s’han de desenvolupar a través de projectes pilot amb capacitat de replicabilitat, creació d’infraestructures, mesures de sensibilització, polítiques de compra pública responsable, incentius econòmics, aliances entres actors públics, privats i socials… Estam davant d’una oportunitat no només de millorar la gestió dels residus en favor de la prevenció i de la reutilització, també d’afavorir la creació de llocs de feina amb una reindustrialització vinculada a l’economia circular.
[1] Fundació Deixalles ha elaborat una crònica més detallada, amb el resum de les intervencions als diferents blocs: https://deixalles.org/forum-re-voltes-2/
