Les entitats socials dedicades a la recollida selectiva alerten de la situació de col·lapse del sector del tèxtil usat i reclamen a les administracions mesures urgents davant la greu situació d’emergència.
A Mallorca les entitats socials i les seves empreses d’inserció Fundació Deixalles, Deixalles Serveis Ambientals, Càritas i Eines x Inserció, amb el suport de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària REAS Balears s’han dirigit a les entitats locals per reclamar plans d’emergència tèxtil que facin front a l’actual situació de col·lapse.
Aquesta situació d’emergència s’emmarca en una tempesta perfecta amb diferents ingredients: obligació per part dels ajuntaments des de gener de 2025 de realitzar la recollida selectiva del tèxtil usat que incrementa els volums recollits, augment de la producció tèxtil de baixa qualitat procedent de la fast fashion, increment dels costos de recollida i tractament i saturació d’un cada vegada més qüestionat mercat transfronterer.
El col·lapse amenaça la viabilitat de la recollida selectiva del tèxtil usat, protagonitzada de forma majoritària per entitats sense ànim de lucre pertanyents a l’economia social i solidària, sobretot empreses d’inserció que generen treball digne per a persones en situació de vulnerabilitat. Malgrat la seva experiència i trajectòria, ara la seva tasca social es veu amenaçada.
Històricament aquesta recollida selectiva s’ha realitzat de forma gratuïta perquè la comercialització del tèxtil usat, en tendes de segona mà o a l’engròs en el mercat majorista transfronterer o per a reciclatge tèxtil, permetia cobrir els costos de la seva recollida i tractament.
Però ara aquest servei ha de ser remunerat perquè ha deixat de ser viable econòmicament. Els motius són l’increment de costos i la caiguda dels preus de comercialització a causa de la saturació del mercat especialment de roba de mala qualitat, i al fet que la major part de la roba recollida no és apta per a la seva recuperació i s’ha de tractar com a un residu a eliminar amb el consegüent cost.
La normativa actual preveu sistemes de finançament de la recollida, transport i tractament del tèxtil usat basats en la responsabilitat ampliada del productor, però mentre aquest nou sistema s’implementa es requereixen sistemes de finançament transitori d’emergència.
La recollida del tèxtil usat és competència de les entitats locals, que han de licitar aquest servei a un preu que permeti cobrir els costos de la seva recollida, transport i tractament, com es fa amb altres fraccions dels residus. A més, la llei de residus contempla que com a mínim el 50% dels imports adjudicats han de ser contractes reservats per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social.
Les entitats socials d’inserció s’estan reunint amb entitats locals, consells insulars i Govern fent propostes per fer viable la recollida i tractament del tèxtil usat: contractes reservats del servei de recollida selectiva del tèxtil usat amb uns pressuposts de licitació que cobreixin els costos directes i indirectes d’acord amb els preus de mercat, reducció dels costos d’eliminació del tèxtil usat no aprofitable i subvencions per cobrir aquest període transitori. També s’han fet aportacions al Real Decret de productes tèxtils i gestió dels seus residus per a què els sistemes de responsabilitat ampliada del productor contemplin el finançament amb caràcter retroactiu.
Això reduiria la gravetat de l’emergència tèxtil que vivim. Però més enllà del col·lapse actual, hem de prendre consciència que el problema de fons és l’evolució del model de producció i consum del tèxtil cap a la baixa qualitat: cada cop compram més roba, la feim servir menys i es fa malbé abans, acabant convertint-se ràpidament en un residu més difícil de recuperar que s’acaba eliminant com a rebuig. Per tot això es pot dir que amb l’auge del low cost el tèxtil s’ha convertit en el nou plàstic.
I com en el cas dels plàstics, aquest procés cada vegada més accelerat de produir, usar i tirar té un elevat cost social i ambiental. La indústria tèxtil no només és una de les activitats més contaminants, també destaca per les seves pèssimes condicions de producció i explotació laboral.
Si no hi posam remei amb canvis en el consum, també millorant els processos tecnològics del reciclatge tèxtil, serà inevitable que el destí de la major part de les muntanyes de roba usada de mala qualitat que es recollirà de forma selectiva cada vegada en més quantitat serà l’abocament i la incineració. És això el que volem?
