OPINIÓ:
Davant la massificació, decreixement i diversificació
El debat sobre la massificació turística a les Illes Balears ha esclatat en els darrers temps, irrompent amb força i protagonitzant el debat públic. Han ajudat les mobilitzacions de la primavera canària que culminaren en les manifestacions de 20 d’abril, però el factor determinant ha estat una recuperació econòmica postpandèmia que ha aguditzat l’asfixiant pressió turística que ja patírem en els anys precedents, polvoritzant tots els rècords de massificació. I això està afectant cada vegada més d’una forma molt negativa i clarament perceptible a moltes esferes de la nostra vida quotidiana.
Ja no es pot negar que la massificació turística ens ofega. Podríem parlar del col·lapse i saturació a les carreteres, per exemple de les cues de cotxes per accedir a Sóller, però no només a les carreteres, també a les platges, als carrers cèntrics dels nostres pobles i ciutats… Podríem parlar del turisme d’excessos i de l’incivisme, amb la gràfica imatge del turista que se’ns pixa a sobre, literalment, però també del sacrifici de la qualitat de vida i del dret al descans en favor del negoci turístic… Podríem parlar de la privatització d’espais públics, més espais per a terrasses a les places de Palma, apropiació privada dels bancs públics del Born… Podríem parlar de la destrucció del territori: amnistia urbanística i més pèrdua de sòl rústic: xalets, piscines, plaques solars… I què podrien dir de l’encariment dels preus, del treball precari o de l’habitatge com a factor determinant d’exclusió social… I de la pèrdua accelerada de patrimoni cultural i lingüístic, amb la sensació de sentir-nos estrangers a la nostra terra…
Els malestars són creixents, ens arriben per tots els costats, terra, mar i aire, i la sensació que ja no podem més, que ha arribat el moment de dir prou, ja no té marxa enrere. Hem arribar a un punt de no retorn: o acabam amb aquesta massificació turística o aquesta massificació turística acabarà amb nosaltres. Ja no ens podem conformar ni amb maniobres de distracció ni amb bones paraules, declaracions d’intencions o mesures retòriques. Tampoc no necessitam mesos per analitzar la situació. Sabem perfectament quins és el mal que patim: es diu massificació turística insuportable, i el que necessitam és iniciar ja el canvi de model sense més dilacions.
Tal com defensa el Fòrum de la Societat Civil en el seu document per al I Congrés de Turisme de la Societat Civil, canviar el model per fer front a la massificació passa pel decreixement i la diversificació. Decreixement turístic i diversificació econòmica per potenciar altres activitats en el marc d’una transformació que ens permeti abordar els reptes del nostre present i futur.
És innegable que el principal repte que tenim és reduir les places turístiques, actuant especialment sobre les places obsoletes, reconvertint-les a usos socials, i sobre l’oferta il·legal. El decreixement de places turístiques també ha d’incloure limitacions dràstiques al lloguer vacacional.
Però el decreixement turístic no ha d’afectar únicament a les places d’allotjament, és fonamental actuar també sobre la mobilitat per fer front a la saturació i massificació. Sobre la mobilitat exterior, limitant les arribades per ports i aeroports impedint ampliacions i actuant sobre els creuers i els jets privats; i sobre la mobilitat interior, limitant els cotxes de lloguer.
Hem de prendre consciència que aquest escenari de decreixement turístic ineludible pot tenir conseqüències socials sobre l’ocupació si no es planifiquen mesures correctores potents. Per això, és fonamental desenvolupar passarel·les d’ocupació que reorientin el mercat de treball cap a sectors productius emergents, i també és necessari mobilitzar inversions en favor de la diversificació econòmica.
La diversificació econòmica suposa reduir el pes i la dependència del turisme en el marc de la seva reconversió, de forma paral·lela a la potenciació d’altres activitats econòmiques. Tenim el convenciment que hi ha marge de maniobra per potenciar altres sectors econòmics en favor de la diversificació: sector agroalimentari, cura del territori, transició energètica, economia circular, indústria i producte local, economia del coneixement, economia de les cures, indústria cultural…
També creiem que en aquesta diversificació econòmica l’economia social i solidària, amb la seva experiència i amb les seves iniciatives, pot tenir un paper rellevant. L’economia social i solidària engloba un ampli ventall d’empreses i organitzacions que desenvolupen la seva activitat econòmica d’acord amb els principis de democràcia interna i participació de les persones sòcies, reinversió dels beneficis i promoció de la solidaritat interna i amb la societat. Una de les seves característiques més destacables és la seva doble naturalesa econòmica i sociocomunitària. Per això més enllà de la seva contribució a la creació de riquesa i ocupació, és una economia ciutadana construïda des de la societat civil que vol contribuir al repte de repensar el nostre model econòmic i de transformació social.
Des de l’economia social i solidària entenem que ens trobam en un moment crucial en el qual ens jugam el futur. La massificació turística que patim és el símptoma d’un model econòmic que fa aigües per tots els costats i que tenim la necessitat de transformar. I la necessitat i urgència d’aquest canvi també està provocada pel repte de l’emergència climàtica, que tendrà un impacte molt significatiu sobre el turisme, i pels riscos de dependre d’un únic sector econòmic molt vulnerable a grans decisions i situacions globals que no podem controlar, en un escenari cada vegada més volàtil, complex i incert.
Per això, pensam que més enllà de la denúncia de les conseqüències de la massificació turística tenim el repte d’actuar sobre les seves causes, iniciant ja una transició del nostre model econòmic. Una transició ecosocial que ha d’estar guiada no per la lògica d’acumulació de capital a escala global pròpia de la indústria turística, sinó per la del desenvolupament local fonamentat en circuits econòmics de proximitat que responguin a les necessitats del territori i de la societat. Aquest nou model econòmic no només contribuirà a reduir la massificació, també ens ha de permetre guanyar en seguretat econòmica, sostenibilitat ambiental i justícia social.
Jordi López
President de Mercat Social Illes Balears
