- Aquest matí s’ha celebrat el III Fòrum de les economies transformadores a l’espai La Col·lectiva de Palma
- Han participat una trentena de persones d’entitats i organitzacions d’economia social
S’ha celebrat al nou espai La Col·lectiva de Palma la tercera edició del Fòrum d’Economies Transformadores. Amb el títol “l’economia social i solidària en un escenari de transició” el fòrum ha estat un espai de trobada, reflexió i diàleg sobre la contribució de l’economia social i solidària al canvi de model econòmic en un escenari de transició.
En el context actual d’emergències climàtiques, democràtiques i socials, l’economia social i solidària, amb les seves empreses i organitzacions que desenvolupen activitats econòmiques tenint cura de les persones i del medi ambient, ha de ser un actor clau per al canvi del model econòmic en favor d’una societat més justa i sostenible; i per això necessita més suports per a que pugui incrementar el seu pes social i econòmic.
Especialment, s’ha posat de manifest la necessitat d’una major visibilitat, formació, suport de les administracions públiques i intercooperació entre el propi sector.
El Fòrum ha comptat amb la participació de més de 30 persones al llarg del matí en les diferents activitats, en representació de diferents entitats i organitzacions d’economia social: UCTAIB, REAS Balears, APAEMA, Fundacions Darder-Mascaró, Fiare, Terranostra Supermercat Cooperatiu, Ecotxe, 4 Cantons, Fundació Deixalles, Treball Solidari, Som Serveis Energètics, Col·lectiu Alternatives, ATTAC Mallorca, Fundació Intercoopera, Escola Cooperativa Es Liceu…
Al llarg del matí han tingut lloc quatre activitats:
Xerrada inaugural: paper de l’economia social i solidària en un escenari de transició
A càrrec de Jordi Garcia, cooperativista membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i autor de diverses publicacions sobre economia social i solidària i crisi del capitalisme.
La transició ecosocial que necessitam hauria de desplegar-se en quatre grans objectius: decréixer, reconvertir, redistribuir i democratitzar. En aquesta transició, les alternatives d’economia social i solidària contribueixen a prefigurar el món que volem.
L’economia social i solidària necessita aplicar una estratègia de creixement per a aquests anys immediats que li permeti empènyer fort en favor d’una transició ecosocial capaç de revertir amenaces com el canvi climàtic, l’increment de les desigualtats o l’ascens del feixisme, i alhora que la preparin per resistir escenaris distòpics si finalment aquesta transició no s’aconsegueix.
Aquesta estratègia de creixement passa per sis palanques: apostar per donar resposta a la resolució de necessitats bàsiques, enfortit les entitats i el moviment d’economia social i solidària, capilaritzar-la en tot el territori, totes les activitats i tots els sectors socials, crear bens comuns i teixit comunitari, reforçar les aliances amb altres moviments socials i creació de pensament crític potenciant la funció educativa.
Presentació del diagnòstic de l’economia social i solidària a les Illes Balears
A càrrec de David Abril, professor de Filosofia i treball Social de la UIB i autor del capítol sobre economia social i solidària de la Memòria sobre l’Economia, el Treball i la Societat de les Illes Balears del Consell Econòmic i Social.
Hi ha manca de dades de la dimensió de l’economia social i solidària per manca de serveis o estructures administratives, la qual cosa no afavoreix la seva visibilitat. L’economia social i solidària a les Illes Balears té molt camí fet, però també molt de camí per fer. És un sector que cal que sigui estratègic si vertaderament volem transitar cap a una societat més justa i sostenible, cosa que només podrem fer a partir d’un model econòmic on el pes de les iniciatives d’economia social i solidària sigui molt més gran del que és ara. Això passa no només per disposar de dades que aportin visibilitat, sinó sobretot per enfortir les polítiques públiques d’economia social.
Presentació d’experiències i bones pràctiques en l’articulació territorial de l’economia social i solidària
A càrrec de Laura Comas, sòcia de la cooperativa Resilience Earth i presidenta del Pol Cooperatiu Núria Social d’Olot.
Com articulam l’economia social i solidària més enllà dels projectes concrets? Quines palanques podem activar per afavorir el seu creixement? Igual que el riu que neix de molts afluents i fonts i té una direcció clara, l’ecosistema cooperatiu es fa fort quan arrela en cada territori i expressa el seu potencial i singularitat a través d’iniciatives d’intercooperació com els pols cooperatius. Els pols cooperatius són espais físics de connexió, suport mutu, activitats i incubació de projectes que afavoreixen l’articulació territorial de l’ecosistema cooperatiu i la creació de comunitat.
Taula rodona: com poden contribuir les diferents famílies de l’economia social i solidària de les Illes Balears al canvi de model econòmic?
Amb la participació de Joan Manel Mulet (UCTAIB), Francesca Martí (REAS Balears) i Nofre Fullana (APAEMA).
Les diferents famílies de l’economia social i solidària de les Illes Balears, cooperativisme, economia solidària i agroecologia, desenvolupen la seva activitat d’acord amb els principis del desenvolupament local en sectors que contribueixen a la diversificació econòmica: agricultura, economia circular, cultura, serveis de cures… Però aquesta contribució podria ser molt major amb més visibilitat, formació i el suport de les administracions.
