Visitam Varietats Locals per a conèixer la seva feina i les seves instal·lacions. Xerram amb n’Aina Socies, coordinadora de l’associació i ens explica quin és el procés per mantenir les llavors, conservar-es i sobre els projectes que tenen entre mans. Ens mostra la càmera frigorífica per mantenir les llavors que compta amb finançament de Caixa Colonya, així com la maquinària que fan servir per treure les llavors. També ens xerra de les seves xarxes de relació i de les dificultats que troben per poder mantenir aquesta activitat.
Com va nèixer Varietats Locals i com te vàres implicar en el projecte?
L’any 2002, el FOGAIBA va impulsar les Ajudes de varietats en risc d’erosió genètica, per fomentar el cultiu de les varietats locals dins el sector agrari professional. Des de Varietats Locals se va impulsar aquesta ajuda i molts pagesos se varen fer socis per l’ajuda, perquè era un dels requisits (ser soci d’una entitat que treballi amb varietats locals).
A l’any 2007 jo vaig tornar a Mallorca. Havia de fer el meu treball de fi de màster sobre varietats locals, vaig conèixer Varietats Locals i a partir d’aquí vaig començar a fer feina amb ells. Jo havia estudiat Ciències Ambientals i un màster en agroecologia.
En aquell moment l’associació començava a donar-se a conèixer: se va vincular a la Red de Semillas, va començar a fer fires, xerrades, etc. i jo vaig començar de manera voluntària. Durant aquesta anys s’ha tingut el vincle amb els pagesos professionals que ja hi eren, i dins la junta hi ha pagesos professionals, però també han entrat simpatitzants que volen donar suport al projecte.
Ara tenim més de 300 socis i sòcies. Ara ha sortit una nova regulació i aquesta ajuda s’ha canviat perquè hi ha un catàleg de varietats que té la Conselleria (a partir d’un decret que es va crear al 2018, per regular una comissió de varietats locals, del qual formam part). Aquest decret du penjat un catàleg, que s’ha anat creant a poc a poc. I ara aquesta ajuda ara se basa en el Catàleg, amb diferents requisits.
-
-
-
-
-
rpt
-
Aquesta és la vostra càmera frigorífica, com està organitzada?
Gràcies a la subvenció de Caixa Colonya de l’any passat l’hem pogut ampliar al doble, perquè no hi cabíem. I amb la subvenció de Caixa Colonya d’enguany, hem pogut comprar estanteries per poder tenir-ho ordenat.
Tenim els sobres del llavors , i quan la gent ens comana venim aqui i preparam la comanda molt ràpid. Les caixes vermelles són cultius d’estiu, ordenat per ordre alfabètic i a l’altra banda hi ha cultiu d’hivern que són menys (lletuga, pastanaga, julivert, col, rave, etc.). També tenim les llavors de granel, que una vegada neta, podem tenir tota la traçabilitat (lloc, any de collita, data, pes, varietat). Ho tenim ordenat per anys: des de la llavor més antiga 2019-2018 (hivern/estiu) i després 2020, 2021, 2022 i 2023.
També tenim un caixonet amb lo que tenim amb poca quantitat de llavors i que sabem que hem d’estotjar per multiplicar (faves, carabassa llarga, etc.). I tenim llavor per regalar (que no acabat de germinar bé, que no podem vendre, que el sobre ha quedat lleig, restes, etc.), llavors que hem trobat a finques però que encara no hem pogut treballar amb elles (perquè no tenim recursos), etc.
Tenim d’altres en quantitats més grosses, blat de les índies procedent del Centro de Recursos Fitogenéticos (CRF), etc. Dins els sacs tenim la llavor de cereal (blat xeixa, ordi, etc), faves o ciurons, etc.
Quina maquinària feu servir?
Tenim aquesta capoladora, que és elèctrica i ens va molt bé per separar les llavors dels pèsols, albergínia… Per coses de suc, per exemple, per la carabassa de cabell d’àngel va molt bé.
També tenim una ventadora amb una roda manual: vas tirant la llavors i té diferents sortides. La idea és que les llavors bones cauen primer (pesen més) i les restes (lo que no pesa) cauen després. Per llavor de col sí serveix, però per llavors de lletuga que la llavor pesa el mateix que la pellofa, no te serviria.
Tenim d’altres amb el mateix sistema que ens ajuden molt.
Com funciona la càmara de germinació i perquè se fa servir?
Per projecte de multiplicació de llavors, els pagesos ens fan la llavor, però una vegada la llavor extreta, que ho feim amb voluntaris, i fer la neta, necessitam veure si germina o no per poder-la comercialitzar. Abans ho fèiem amb tapers a casa de manera molt precària, i ara ho posam a la temperatura que necessita per germinar. Per exemple, aquest pèsol s’ha collit ara, s’ha extret, s’ha fet net, s’ha triat i hem de veure si germina o no per poder-se vendre (amb uns percentatges mínims).
Per tenir bones llavors, s’ha de cultivar i cuidar com si l’haguéssim de menjar, perquè si no la llavor no s’acaba de fer. ens ha passat moltes vegades que quan hem fet tot el procés, després la llavor no funciona bé. Segons las espècies la viabilitat es major o menor. Per exemple, tenim llavor de col de 2014 que encara ens germina. Sempre diem que si ha problemes de germinació que ens ho diguin i que nosaltres ho revisarem perquè a nosaltres en va molt bé que la gent ens ho digui per revisar-ho. Ens agradaria tot fer-ho millor però a vegades no se pot.
Com se gestiona el segell ecològic i tràmits per poder comercialitzar?
El que ens dona més feina és la traçabilitat: estem com a elaboradors en producció agrària ecològica. Per dur els controls de traçabilitat has de tenir un número assignat per cada sobre de llavors. Això no passa a altres Comunitats Autònomes.
També duim el control i seguiment del passaport fitosanitari. Ens passam moltes hores dedicades a la traçabilitat del projecte de multiplicació de llavors i necessitam recursos econòmics per poder crear una aplicació i millorar aquesta feina.
-
-
rpt
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Quines són les varietats més emblemàtiques?
Una de les emblemàtiques es la tomàtiga de ramallet. Nosaltres al catàleg tenim sis o set tipus varietals de tomàtiga de ramellet. I les que se venen més és el julivert mallorquí, imagino que és perquè es fàcil el cultiu. Les tomàtigues són les reines i se venen molt. I les que tenen més risc de desaparició és tot lo d’hivern: les cols, coliflor, etc, No hi ha tanta gent que faci hort d’hivern i els pagesos professionals solen fer varietats híbrides.
Qui són els vostres voluntaris?
A través de la web se poden apuntar i fer-se voluntaris. Hi ha que venen puntualment quan hi ha jornades de voluntariat més grosses. Però tenim també, per exemple un en Miquel d’Artà, que ve cada dilluns i ens va molt bé perquè fa tema de llavors, estoc, comandes, etc. Ell és agricultor aficionat, i com que està jubilat i té un hort, els dilluns els dedica a donar suport a l’associació. És difícil trobar una persona amb el seu grau de compromís. Del poble ha vingut molt poca gent.
Feu formació?
Si. La majoria dels cursos solen ser de 10 hores. Els cursos estant dirigits a persones amb algun vincle amb el sector agrari (propietaris de finques, pagesos aficionats, etc.).
Els que tenen més èxit són els més pràctics (extracció de llavor, empelts). Solem fer uns 12 cursos a l’any i el millor moment és l’hivern, primavera i tardor.
Què més coses fa Varietats Locals?
L’any passat vàrem demanar una subvenció d’Educació Ambiental de la Conselleria per fer una unitat didàctica sobre alzines dolces. Amb aquesta ajuda fem tallers a les nostres escoles sòcies. També les feim amb Palma Educa o si ens contracten les escoles.
Aquí tenim llibres i vàrem fer durant la pandèmia una ludoteca sobre varietats locals: un qui és qui de varietats, fitxes, tres en ratlla, un dominò i un memory. Quan anam a fires o escoles, els he duem i, tant nins súper petits de 3 a 6 anys, com a l’institut (14 i 14 anys), s’ho passen bomba. Se poden fer des de preguntes més senzilles de formes i colors, com més complicades (quan se menja, quan se sembra, etc). Té molt de joc per conèixer les varietats de forma lúdica.
Teniu relació amb altres projectes de l’Estat?
Sí, de l’Estat en tenim molta perquè fomam part de la Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando”, que aglutina a gent molt diferent (desde militants a entitats amb treballadores). Jo estic dins la coordinadora i intentam fer unes jornades de reflexió a l’any i una fira a l’any (l’any passat se va fer aquí i enguany a Múrcia). Cada Comunitat Autònoma té la seva situació i les seves particularitats i també depenen de subvencions.
Quines són les perspectives de Varietats Locals?
No sé que t’he de dir. És difícil ser optimista. Nosaltres, per poder fer tot el que feim, hem de demanar diferents subvencions i l’administració tarda molt a pagar. És difícil fer feina així. Necessitam projectes que ens poguem autofinançar, com viabilitzar el projecte de multiplicació de llavor. Així com més socis per tal de poder tirar endavant el projecte i mantenir una mínimes estructura.
En relació al projecte de multiplicació de llavor, cada vegada hi ha més demanda, la gent està més conscienciada i compra més llavors. Veig que hem ocupat un espai que no existia, no hi havia reconeixement d’aquestes varietats. Ara hem crescut, però necessitam unes mínimes condicions laborals i mantenir aquestes mínimes condicions és molt difícil. Hi ha moltes idees, però no ho podem fer tot, ens hem de posar límits.
