El passat dissabte 28 d’octubre, va tenir lloc a Manacor, la segona edició del Fòrum d’Economies Transformadores i hem comptat amb el suport de la Direcció general d’empresa, autònoms i comerç i l’Ajuntament de Manacor.
Després d’haver fet algunes edicions de fires d’ESS i de setmana d’economies transformadores, aquest format de Fòrum s’estableix com un punt de trobada entre persones que formen part d’entitats o que estan interessades a reflexionar sobre la seva experiència i aspectes importants que té en compte l’economia social i solidària.
Enguany hem posat el focus en les organitzacions habitables i com es necessita la perspectiva de l’economia feminista per a poder transformar o simplement, fer petits canvis a les organitzacions. Per l’obertura, vàrem comptar amb la Catallna Lliteres de Fundació Deixalles Manacor, que es va contar sobre la seva experiència en la seva organització i com ella no concep una altra alternativa a l’economia social i solidària; amb na Carme Gomila, regidora d’igualtat de l’Ajuntament de Manacor, i en Jordi López, president de Mercat Social.
Per contextualitzar la temàtica i extreure alguns punts per a la reflexió per a les taules de diàleg, vàrem convidar a la sociòloga de la col·lectiva de Bilbao XXK, Silvia Piris. Na Silvia ens va xerrar de la necessitat de posar aquests temes sobre la taula, ja que les organitzacions estan travessades per diferents desigualtats i amb una visió masculina hegemònica. Per això és important analitzar les nostres organitzacions des d’una perspectiva d’economia feminista i crítica i qüestionar coses que habitualment donam per suposades: qui fa les taques de gestora o coordinació? qui lidera l’organització? Com se fa la separació àmbit públic/privat? En quin moment vital es troba l’organització i com afecta la precarietat i la urgència en el dia a dia? * (Resum més ampliat de la intervenció de na Silvia abaix)
Aquestes preguntes obertes i reflexions varen servir per a contextualitzar les taules de diàleg que varen dividir al públic assistent en dos grups:
1) Lideratges cooperatius per a organitzacions més habitables
En aquesta taula varen participar na Carme Rosselló i na Carmen Tovar, Fem Infància, na Xesca Martí de Fundació Deixalles i na Joana Fuster, cooperativista d’ensenyament.
Aquesta taula enfocava el lideratge des d’una qualitat que vetlla pel desenvolupament d’aspectes clau d’un projecte o organització, no des d’una visió de rol personal. L’economia social i solidària i l’economia feminista han fet grans aportacions en aquest àmbit. Amb valentia i creativitat i partint de la necessitat d’aplicar el principi de gestió democràtica, organitzacions grans i petites han anat configurant noves maneres de liderar. Amb tot, és un àmbit en el qual els projectes tenim molt a compartir, qüestionar-nos i aprofundir.
En aquesta taula es van plantejar qüestions més internes respecte a les condicions, el lideratge des de les intervencions professionals i també la infantilització que sovint viuen les dones fent la seva feina, sobretot, les joves. També es va parlar de la responsabilitat de tenir poder, d’altres tipus de lideratges basats en compartir dubtes i incerteses, sobre la participació dels càrrecs intermedis, la complicació de gestionar al relleu professional i la importància dels espais informals, i com la paraula cures, cada vegada més popular, no són flors i violes. Com se gestiona la tensió que sorgeix quan a una organització es fa explícit lo fins ara invisible? Com lidiar amb això?
2) Bones pràctiques de conciliació i cures cap a les persones en les empreses i projectes d’ESS
Les cures en l’àmbit laboral són les tasques orientades a regenerar el benestar físic i emocional de les persones. Desenvolupades tradicionalment per dones de forma invisible, cada vegada tenen un lloc més central en la perspectiva de gestió de les organitzacions d’ESS. La introducció d’estratègies de cures en les organitzacions és transversal i multinivell, i toca àmbits tan diversos com l’organització dels temps, tasques i responsabilitats; els valors i criteris que guien les decisions; la participació i el poder; la gestió de les relacions i els conflictes.
En aquesta taula van participar Marga Seguí, de Son Jover, en Guillem Febrer, T’estim i na Georgina Dezcallar de Circula Cultura.
El primer bloc que es va treballar va ser “Atendre el benestar”, a on van sortir diferents mesures. Alguns exemples són el tipus de gerència (a porta oberta), la importància de l’escolta en les cures, la conciliació, els límits entre lo personal i lo laboral, polítiques de diàleg obert, etc.
Al segon bloc de “prevenció de conflictes”, la mesura de tenir un diàleg obert va tornar a sortir, junt amb la creació d’espais segurs, espais facilitats, fomentar la comunicació, etc.
També es va xerrar de “tasques i responsabilitats” com a tercer bloc, i varen sorgir diferents estratègies: la definició de cada lloc de treball i distribució per competències, la discriminació positiva, o d’altres opcions de distribució de responsabilitats com situació personal, motivacions, càrregues de feina, etc.
Els reptes no són fàcils: els conceptes es buiden de contingut, les organitzacions es cansen de repensar-se amb un context de precarietat que ho dificulta, amb una la tensió constant de l’urgent i l’important, etc. Però aquí és vital per a les organitzacions fer assaig-error, i caminar a poc a poc amb petits canvis profunds que siguin reals, sostenibles i que marquin la diferència. Des de Mercat Social, estam contentes que en aquest espai que hem construït puguin existir i reflexions tan importants per a les nostres organitzacions. *(Resum més ampliat de la intervenció de na Silvia abaix)
Resum de la intervenció de Silvia Piris
Silvia Piris és sociòloga i realitza acompanyaments al canvi organitzacional des de col·lectiva XXK de Bilbao. Ens va compartir algunes reflexions al voltant de la pregunta Per què és important caminar cap a organitzacions més habitables?, ens va detallar alguns elements i identifica alguns reptes a l’hora d’avançar en aquesta transformació.
Més enllà de l’ecosistema de l’economia social i solidària, el debat sobre com gestionar la tensió entre capital i vida s’està donant a nivell general, i comencen a sonar algunes mesures com la reducció de la jornada laboral o noves fórmules de conciliació. Aquest fet és una bona notícia, però fixem-nos que és fàcil que les macroempreses introdueixin alguns canvis a favor de la vida amb una lògica instrumental i productivista. Per l’ecosistema ESS proposa introduir processos de transformació amb perspectiva de justícia social. Perquè ‘a casa nostra’, en el sí de les nostres organitzacions, les desigualtats estan presents i les reproduïm. Els nostres valors, productes, estructura i relacions estan també travessats per la cultura patriarcal hegemònica, i és gràcies al feminisme que hem pogut polititzar aquestes qüestions i treure-les fora de la lògica de la normalitat.
Les organitzacions actuals són hereves d’una cultura amb una alta divisió sexual i llunyania entre l’esfera pública i privada. La incorporació massiva de les dones al mercat laboral no ha significat una incorporació igual de massiva dels homes a les tasques de cures. Les organitzacions segueixen estructurades a imatge de l’home blanc cis heterosexual mitjana edat.
En la distribució de tasques, el disseny d’horaris, el model de presa de decisions, la gestió dels diners i els recursos, els estils de lideratge, la cultura comunicativa, en qui fa què i com, es pot notar la imprompta d’aquesta ordenació. Quan altres models de persona s’incorporen al mercat de treball, es comença a problematitzar el propi model organitzatiu productivista. El pensament feminista reclama que no es tracta només d’ocupar llocs que no s’ocupaven, que també, sinó de repensar el propi model d’ordenació de la vida publicoprivada, la tensió capital-vida. És molt important destacar la mirada interseccional a l’hora d’engegar aquesta transformació, amb la que es va fent lloc a totes les identitats subalternes.
‘No solo es que queramos el trozo del pastel que nos corresponde, sino que queremos cambiar la receta’.
Parlar d’organitzacions habitables és parlar d’allò que sí que ens serveix, allò que hem provat i ens funciona, i ens pot servir de referència. Des de les mateixes organitzacions que prenen consciència de com reprodueixen desigualtats, s’estan generant processos per introduir una òptica de cures cap endins combinada amb facilitar les cures cap enfora. Fa falta que cada organització defineixi què és habitable per si mateixa. De la feina feta per diverses organitzacions els darrers anys a l’estat espanyol es recull molta diversitat, que passa per processos de promoció de la corresponsabilitat, generació d’espais segurs i lliures de violència, promoció de l’empoderament i participació dels membres, i atenció a la diversitat defugint l’igualitarisme i l’homogeneïtzació. Quan no es poden engegar processos més llargs i profunds, s’intenten canvis més parcials com fer revisió dels temps, els espais, els lideratges, les reunions, el clima relacional, el benestar dels equips, etc.
El moment present no està exempt de reptes. Convé tenir present que la terminologia està sovint ‘gastada’ i ens demana revisar des d’on s’està comprenent. També alerta amb el cansament que pot generar el fet d’estar qüestionant les pròpies maneres de fer sense descans. Un altre perill és el de començar a introduir els canvis com una espècia de checklist i no incorporar-los amb profunditat. Per últim, la precarietat del sector. Com la supervivència és sovint mala amiga de la creativitat. Aquests processos conviden a fer que cada organització generi la seva pròpia experiència i com a ecosistema puguem aprendre conjuntament. Atendre a la transformació interna per a generar entorns habitables ha de convertir-se en valor i condició de l’economia social i solidària.
