La necessitat de transversalitat en les polítiques d’afers socials, discapacitat i dependència amb altres polítiques públiques que incideixen en el benestar de la ciutadania, especialment dels col·lectius amb necessitat socials no cobertes, és una preocupació creixent de Tercer Sector Social Illes Balears que es va posar de manifest en la jornada sobre els fulls de ruta de les institucions competents en polítiques socials que va tenir lloc el 23 de gener de 2024.
Per això l’activitat anual d’incidència pública que organitza Tercer Sector Social Illes Balears (TSSIB) s’ha volgut centrar en 2025 en la Mesa Transversal Govern – TSSIB. Aquesta Mesa es va crear en 2024 com a òrgan de consulta i interlocució entre l’administració autonòmica i les xarxes del Tercer Sector Social per abordar d’una forma integral les necessitats que afecten a diferents àmbits de la vida de les persones amb necessitats socials no cobertes que atenen les entitats que formen part de les xarxes socials.
La jornada s’ha desenvolupat el dia 10 de febrer al saló d’actes de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears amb l’objectiu que les entitats del Tercer Sector Social coneguin de primera mà i puguin debatre i fer propostes sobre les actuacions del Govern en matèria d’afers socials, discapacitat i dependència, però també d’ocupació, salut, educació i habitatge.
Per això, els sis directors i directores generals del Govern que participen en la Mesa Transversal varen ser convidades a exposar les línies d’actuació que duen a terme des de les seves conselleries, amb especial incidència en els programes que més afecten als col·lectius en situació de vulnerabilitat, per posteriorment obrir un debat amb el públic assistent sobre les temàtiques tractades.
A continuació relatam el més destacat de les diferents intervencions.
José Falcó va obrir el torn d’intervencions explicant les línies d’actuació de la direcció general d’Afers Socials emmarcades en un model de serveis socials àgils i flexibles, centrats en la persona, coordinats, en col·laboració amb el Tercer Sector Social i amb participació del voluntariat. Pel que fa al desenvolupament normatiu, es va fer referència a la modificació consensuada de la llei de serveis socials. Quant a les convocatòries de subvencions, es varen citar les subvencions per formació i publicacions d’entitats socials i l’estudi de pobresa, el programa de garantia alimentària, amb un doble sistema de targetes per a famílies amb menors a càrrec i subvencions per a la compra d’aliments (amb 5.695.000 € de pressupost total per a 2025), els projectes d’innovació per donar resposta a les dificultats d’habitatge a persones en situació de vulnerabilitat (amb 1.000.000 € de pressupost per a 2025 i 2026), i el finançament per a la millora de serveis (amb 32.000.000 € en 10 anys). Finalment es va fer referència a la consolidació dels serveis municipals, amb el pla de finançament de serveis comunitaris bàsics, amb un pressupost de 43.708.839 € per al període 2025-2027.
En el torn de paraules es va plantejar la necessitat de flexibilitzar les justificacions de subvencions d’habitatge i pobresa energètica per tenir en compte les noves modalitats d’habitatge precari a través del subarrendament d’habitacions.
Maria Castro, directora general d’Atenció a la Dependència, va començar criticant l’assimilació entre dependència i discapacitat en que entén que incorre l’avantprojecte per a la reforma de les lleis de dependència i discapacitat promogut pel Ministeri de Drets Socials. Quant a les línies d’actuació de la seva direcció general, va fer referència a les actuacions per reduir les llistes d’espera per als serveis de teleassistència i ajuda a domicili, al futur desplegament de les actuacions derivades de la llei ELA, a les subvencions per a la promoció de l’autonomia personal i oci adaptat, al pla de xoc de reducció de les llistes d’espera per a les valoracions de discapacitat, i en relació a la salut mental, a l’atenció domiciliària i suport tècnic. Va finalitzar anunciant la propera obertura de l’oficina d’accessibilitat, una mesura llargament esperada pel sector.
En el debat les entitats de discapacitat varen sumar-se a la crítica per l’assimilació entre dependència i discapacitat de l’avantprojecte de llei estatal, i varen recalcar la importància de reduir les llistes d’espera d’accés als serveis i de clarificar i agilitzar amb més personal les valoracions per al reconeixement del grau de discapacitat i dependència.
Maria del Carme Bosch, directora general de Salut Mental, va defensar un enfocament integrador de la salut mental, promovent un model d’atenció comunitària en l’entorn familiar i social que eviti la institucionalització. Quant a les accions previstes per a 2025 per a la promoció del benestar emocional i la prevenció d’addicions, va defensar un model d’atenció comunitària basat en la formació, la innovació i la digitalització i que eviti l’estigmatització. En concret va fer referència als programes de reforç de les mesures de prevenció d’abús de tecnologies i joc, de lluita contra el suïcidi i la solitud no desitjada, de lluita contra l’estigma per raons de salut mental, de suport a persones amb problemes de salut mental que estan a la Xarxa d’inclusió social, i de suport a la transició i a la discapacitat.
En el torn de debat es va posar de manifest la manca de recursos per a exclusió severa i multi problemàtica així com la dificultat per al contacte amb els professionals de salut.
Neus Riera, directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, va exposar les línies d’actuació de la conselleria d’Educació per atendre les situacions de vulnerabilitat, recalcant la utilització d’índex per a la dotació de recursos als centres educatius que compensin les desigualtats, així com el creixement significatiu en el capítol de personal, amb més professionals com psicòlegs educatius i professorat sociocomunitari i d’orientació. També va destacar els ajuts i programes com menjador i transport escolar, gratuïtat de l’etapa 0-3 anys, fons escolar d’emergència, protocols contra el maltractament i la figura de coordinació de benestar, atenció a menors amb mesures judicials, atenció domiciliària d’alumnat amb malalties llargues, fracàs escolar (programes PISE i ALTER), així com la formació del professorat per a la detecció i atenció de necessitats.
Des del públic es va posar en valor l’educació inclusiva a través dels centres de referència i suport com a alternativa als centres d’educació especial, reclamant que s’incorporin al decret de concerts educatius, així com l’atenció primerenca en l’etapa 0-3 anys.
Maria de la Luz Moreno, directora gerent del SOIB, exposà les seves línies d’actuació en matèria d’orientació, formació i intermediació, desenvolupades tant a través d’acció concertada com de convocatòries de subvencions. A través de concerts es duu a terme l’orientació de col·lectius vulnerables, amb diferents línies per grups de destinataris (risc d’exclusió, discapacitat intel·lectual, discapacitats físiques i sensorials, diagnòstic de salut mental i joves) i unes 5.000 persones usuàries en total. Pel que fa als programes gestionats a través de convocatòries de subvencions, es varen citar els itineraris integrals d’inserció, que arriben a unes 1.800 persones, els graus de formació professional per a col·lectius vulnerables, amb uns 2.000 alumnes, la formació en alternança amb ocupació, amb 370 alumnes, Reactiva 16-30 anys garantia juvenil, amb 638 alumnes treballadors, i la formació en alternança en sectors estratègics i de difícil cobertura, per a persones majors de 52 anys. Acabà la seva intervenció remarcant que aquestes són línies d’actuació tenen vocació de continuïtat.
José Francisco Reynés, director general d’Habitatge i Arquitectura, va finalitzar el torn d’intervencions. Va exposar en primer lloc el diagnòstic: elevada demanda davant una oferta limitada, increment de preus, dificultat d’accés per als joves i impacte del lloguer vacacional i gentrificació i desplaçament de població local, entre altres factors. Quant a les actuacions per al període 2023-2027, es varen exposar els eixos de les polítiques d’habitatge: el pla de xoc i altres mesures d’increment de l’oferta, les ajudes a la demanda i la informació i planificació. El pla de xoc inclou el decret llei de mesures d’emergència i la llei 3/2024, així com als programes de promoció pública de l’IBAVI, construir per llogar i lloguer segur amb els quals es volen posar a disposició dels residents més de 7.000 habitatges a preus assequibles (200 amb criteris d’accés per a persones amb discapacitat). Altres mesures d’increment de l’oferta són: obtenció de sòls, agilització i simplificació administrativa, lluita contra el lloguer turístic il·legal i rehabilitació d’habitatges. Les ajudes a la demanda són el programa garantia hipotecària IBAVI, les mesures fiscals d’accés a l’habitatge, les ajudes al lloguer i el bo lloguer jove, amb fons del pla estatal d’habitatge i fons propis del Govern. Finalment, en relació a la informació i planificació, es va citar l’observatori d’habitatge i la nova llei, amb l’avantprojecte amb procés de redacció.
En el torn de preguntes, es va mostrar interès tant pel tema de la garantia d’accessibilitat universal, com per l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, opció que es podria desenvolupar si existís cessió de sòl públic i assimilació de les quotes d’ús al règim d’ajudes al lloguer.
Des de Tercer Sector Social Illes Balears s’espera que aquesta jornada i la tasca de la Mesa Transversal contribueixi a evitar la fragmentació en diferents departaments de les polítiques socials i a fer possible un abordatge conjunt, coordinat i integral de les necessitats socials de les persones en situació de vulnerabilitat.
Palma, febrer de 2025
